psicopoètics

Se m’oblidava: el tema del patriarcat venia a compte de la culpa, i de la qüestionable relació unidireccional botxí-víctima, que sembla més bé cíclica o pendular.
En realitat, la queixa i la rebelió són estats que diuen “eh, estàs incomplint la teua promesa, frustrant les meues expectatives, tú tens el poder de canviar les coses, de protegir-nos, i no ho fas!”. A quí va dirigida aquesta queixa? A algú amb molt de poder. A algú de qui necessitem aprovació i protecció: al papá!!!!!

Lo del cruasán és per l’acudit de la tenia, que ja vos contaré, si no el sabeu.

powered by performancing firefox