psicopoètics

seguim al fòrum…

Administrador — Thu, 22 Mar 2007 18:44:55 +0000

Escric per si de cas els dóna per tancar açò, mardita la grasia.
Que el fòrum està escrit majoritàriament en castellà, que hi han aportacions molt interessants i que, com deia Zaplana, “anem a (per) més”…

Els principis…

Administrador — Thu, 08 Mar 2007 10:06:01 +0000

Demà farem la tercera reunió del Cercle. Malgrat que no hi ha molt penjat, em consta que hi ha persones amb propostes molt interessants: art-teràpia, possibilitats de la informàtica, jocs cooperatius… a vore què més ix.
L’adreça del fòrum (espere que més actiu a partir de demà, que farem una miniclasse d’utilització del fòrum) és: http://cercledestudi.mundoforo.com/
El fòrum està obert a la participació de qualsevol amb idees pròpies, expressades respectuosament…

Un text més entenedor…

Administrador — Mon, 26 Feb 2007 12:27:37 +0000

He elaborat un text en forma de preguntes i respostes, que espere que faça més entenedor el projecte. Ja em direu…

*********************************************************************************************

Què és el Cercle d’Estudi?
És una proposta de canvi
social que té en compte els distints plànols de

l’existència humana. Implica una superació dels plantejaments i objectius

tradicionals de l’esquerra.

Com funcionaria?
Ja hi ha un grup en funcionament, el
Cercle de Meliana. Es tracta d’un model d’autogestió integral,

la unitat de funcionament és el grup autoorganitzat (un referent són els

cercles d’estudi i recerca dels països nòrdics, on són una arrelada

institució). Aquest grup autoorganitzat es reuneix periòdicament a fi

d’aprendre o practicar una tècnica de treball individual o col.lectiva que té

algun d’aquests objectius: autogestió emocional, autogestió mental (o

ideosincràtica i dels coneiximents), autogestió interpersonal (de les

relacions), autogestió existencial (consciència existencial més projecte

existencial) i (per fi!) autogestió social. Com les nines russes, cada

aspecte es recolza en l’anterior: l’autogestió social sería la culminació

d’aquestes habilitats.
A més dels tallers periòdics, estem trobant que la
utilització d’internet és

crucial per compartir coneiximents, debatre… El grup actual ja tenim un

fòrum: http://cercledestudi.mundoforo.com

La “tercera pota” és la pràctica individual o en parella d’allò que s’ha

aprés als tallers.
Els grups ténen quatre funcions, en la pràctica
indestriables: el benefici

propi immediat; la transmissió del coneiximent (ser aprenents i ensenyants);

la generació de coneiximent (metodologia investigació-acció, partint del

recull d’autoobservacions individuals i grupals redirigir els mètodes de

treball; en un cicle que s’enriquiria amb les aportacions d’altres grups); i

una darrera funció sería la producció de materials on es plasmen els

coneiximents generats (audiovisual, etc.)

Què NO és el Cercle d’Estudi?

- El Cercle no és una nova ideologia. No ho és en el sentit de que hi hasca
un seguit de postulats amb els quals s’ha d’estar d’acord, ni tampoc que siga
suficient amb mostrar adhesió a tals postulats. És un “camino al andar”, una
proposta que sols l’experiència personal de cadascú pot reinventar en termes del
seu propi projecte.
- El Cercle no és un substitut o succedani de la
psicoteràpia o els grups d’autoajuda. El que es treballa són tècniques
senzilles, una mena d’hàbits saludables, amb objectius moderats, de forma que
puguen ser assumides per un gran nombre de gent.
- El Cercle no és la
panacea, ni té resposta als problemes aguts que ens aqueixen. El que es busca és
un entrenament en les habilitats que afavoreixen una resolució eficaç de les
situacions. En açò es basa un dels principis metodològics del Cercle, l’”Acció
Indirecta”.
- El Cercle no és cap secta. En l’aspecte interpersonal,
s’apel.la sempre al desenvolupament de criteris propis racionals, a la revisió
constant dels objectius i dels mètodes, a l’acceptació de la diferència i al
diàleg creatiu. Específicament, es proposa estudiar la personalitat autoritària
i el desenvolupament d’habilitats de lideratge participatiu (un model on tothom
assumisca i aprenga a exercir la seua “àrea natural de poder”)

I això ha de canviar la societat?
L’objectiu és que la
pràctica d’aquestos plantejaments per una massa crítica de la població
introduisca un canvi de valors i costums a la societat.
En ser un
plantejament obertament utòpic (en el sentit de “sense final”), cada passa que
fem, cada relació millorada, cada vida un poc més autònoma, és ja una victòria,
un bot en el temps.
A un nivell més pràctic, la proposta soluciona la
disjuntiva entre interessos egoistes i altruistes, fent possible el compromís
d’un major nombre de persones.
La resposta del Cercle a les tendències
individuals o col.lectives que s’hi oposen serà de diàleg creatiu i integrador,
mai de negativització. “El crecimiento está en los bordes…”

Qui pot fer un Cercle?

Qualsevol grup de persones, des del parell, que s’identifique inicialment amb
aquestos plantejaments. Si bé es interessant comptar amb gent que puga compartir
coneiximents o habilitats específics, “fa més qui vol que qui pot”. Internet és
de gran ajuda, i jo i altres persones estem a disposició de qui vullga construir
aquesta realitat.

********************************************************************************************

De turbines i aterratges…

Administrador — Wed, 21 Feb 2007 18:48:29 +0000

El Cercle ja és una realitat!
És curiós, abans de la primera reunió tenia la impressió que unes poderoses turbines estaven agafant velocitat, la sensació de quedar-se pegat al seient quan despega un avió. Després de la primera reunió, la sensació es sembla més a un aterratge, o quan el Columbia entra en l’atmòsfera: les idees, que en l’espai mental es mouen lliures, es troben en contacte amb la realitat. No penseu que han perdut força: han convertit la velocitat en potència.
Potser ara escriga menys ací, doncs ja tenim un fòrum on expressar-ho tot:
http://cercledestudi.mundoforo.com
Poseso. Seguim avant!

Més concret

Administrador — Sun, 11 Feb 2007 02:12:36 +0000

Continuació:

Recolzament interpersonal. Sub-capacitats associades:

percepció de la singularitat, sobirania, grandesa de l’altre (prèviament s’ha d’haver contactat aquestes qualitats en u/na mateix)
Detecció i reconducció de les maniobres manipulatives, de sí i de l’altra.

“pack” d’habilitats de comunicació empàtiques i no manipulatives.

Col.laborar en projectes col.lectius

procés dialògic de les propostes, criteris…
establir i assumir visió i missió col.lectives
saber generar energies en grup: entusiasme, treball, sostindre la visió…

Construcció de coneiximent

condició d’aprenent etern: de totes les coses, persones, cultures, vivències internes… puguen ser assimilades en funció d’uns
valors i criteris.

“Habilitats transversals” (que valen para todo, com Petra): l’humor (NO és un tòpic, és una habilitat amb la seua teoria i la seua tècnica), la intel.ligència en general i totes en particular (igual que l’anterior)…

Tot açò és només indicatiu: cal desenvolupar un nivell de major concreció (jo al cap tinc bona part), però pense que l’esquema bàsic és vàlid, cinc punts: 1, autogestió existencial; 2 relacions, 3 realitzacions col.lectives, 4 construcció de coneiximent i 5 Habilitats generals o transversals.

Més concret

Administrador — Thu, 08 Feb 2007 17:37:52 +0000

En concret (mira, m’inspira això del “curriculum per competències”), les capacitats digestives o equacions a desenvolupar són:

Estabilitat front als successos interns o externs, o auto-recolzament bàsic i radical. Sub-capacitats associades:

Relaxar el cos i la ment a voluntat.
Ancorar-se a un estat bàsic de serenitat, confiança, benevolència, atenció, alegria moderada. Un resum: el somriure del Buda.
Subordinar qualsevol procés cognitiu a aquest estat.

Després, auto-recolzament existencial. Sub-capacitats associades:

Definició d’uns valors existencials.

Definició d’una identitat existencial. Subsub:

sensibilització als processos i necessitats del propi organisme.
consciència autobiogràfica, i de distints plànols de pertanyença i trascendència: antropològics, culturals, planetaris, còsmics…

Definició d’un projecte existencial (basat en els dos anteriors).

Recolzament interpersonal. Sub-capacitats associades:

(continuarà…)

construint el Cercle

Administrador — Thu, 08 Feb 2007 13:19:15 +0000

Seguint amb la comparació del Cercle amb el moviment de software lliure, abans he dit que busquem equacions, no? Doncs bé, del que es tracta és de que les persones puguen ser un conjunt coherent, una equació d’equacions (matemàtics-ques, corregiu el que calga). Donar una matriu cultural per fer el jo digestiu. Hi ha un llibre que tinc moltes ganes de llegir, sobre el socioconstruccionisme, es diu “el yo saturado”. Pel que he pogut vore, parla de l’excés d’influències de la societat actual sobre la identitat. Ens cal, aleshores, superar l’enfitament, el “empacho”, amb capacitats digestives. En plural: digerir no sols els estímuls culturals, i també generar energia a partir d’ells i cagar el que no siga nutritiu: La capacitat digestiva també es necessita per assimilar la pròpia biografia, en els seus aspectes ideològics, emocionals i existencials. També per digerir creativament les relacions, la intimitat i el conflicte. Digerir les sub-identitats per a que puguen formar part d’un jo integrat. Digerir els reptes col.lectius (del pati de veïns i de la humanitat). Digerir les energies i necessitats del cos. Valdria dir, digerir, gestionar, manufacturar, processar, canalitzar, satisfer. En definitiva, coneiximent estructurat de tal forma que transforme creativament qualsevol estímul en quelcom satisfactori per a totes les parts implicades. Molt abstracte?…

Més coses…

Administrador — Thu, 08 Feb 2007 09:08:16 +0000

El Cercle (encara s’ha de vore si d’Estudi, de Debat, de Diàleg creatiu, Creatiu, d’Utopies, de Gent Estupenda… faig una pluja d’idees en tecla alta), el Cercle, dic, va de persones que s’impliquen i es comprometen en ser agents de canvi. Així, una de les qüestions que atènyen el Cercle és trobar la metodologia, els processos més 1) segurs, 2) eficaços i 3) impersonals per aconseguir “agents de canvi”. No cal dir que impersonal no és inhumà, sinó que no depenga d’una persona concreta per funcionar. Un amic, conspirador informàtic, ha obert una perspectiva molt estimulant i inspiradora: compara el Cercle amb el moviment de Software lliure. El que estem fent són sistemes operatius i programes. Equacions on la X és una persona, i el resultat és 32X: la persona connectada a sí mateixa, sobirana mental, emocional i existencialment, amb habilitats i capacitats molt concretes. Me n’he d’anar, la següent detalle més cosetes.

arrecontratórna-li la trompa al xic…

Administrador — Wed, 07 Feb 2007 23:24:45 +0000

Versió 40.0. Anirem penjant modificacions i ampliació dels punts, i una versió en castellà.

Manifest del
Cercle d’Estudi

Visió, valors i missió.
1. Visió: un món sense guerres, sense carències bàsiques ni grans desigualtats, ecològicament respectuós; un món de persones transculturals¹, creatives, connectades i plenes de recursos, organitzades en societats plurals i floculades².
2. Valors: l’ecologia, cobrir les necessitats bàsiques (pau, aliment…), la democràcia profunda, la realització del potencial de les persones, l’existència plena i significativa. Qualsevol altre criteri o consideració es subordina a aquests valors.
3. Missió: Fomentar una cosmovisió coherent, que facilite els individus i la societat dirigir-se envers els esmentats valors.

Principals idees-referent:

1. Ni les posicions ideològiques ni el treball sobre els símptomes no són suficients per produïr alternatives reals. Cal un treball emocional i existencialment compromés amb les pròpies limitacions per construïr una cosmovisió genuïna, consistent, útil, poderosa i “encomanadissa”.
2. El dibuix d’aquesta cosmovisió, i llur traducció en un conjunt de creences, codis, habilitats i actes és la clau dels canvis que volem.
3. La utopia és possible. Hi ha la voluntat, els coneiximents, els mitjans. El més factor més determinant per a que els canvis cristalitzen és una cosmovisió nova (o diverses), assumida per una massa crítica de la població.
4. L’activitat del Cercle no va en contra de res ni de ningú, justament, la integració creativa és el principal pilar de la transculturalitat. Entenem que l’acusació (i els anàlisis i pràctiques que se’n deriven), en tant que genera odi i impotència, són més part del problema que de la solució.
5. No ens considerem portadors de cap “cofre de les essències”; rebem i potenciem la senyal de tendències incipients a l’imaginari col.lectiu.

Objectius:

a. Desenvolupar procediments que donen a les persones:
i. autogestió emocional, mental i existencial,
ii. un profund sentit d’identitat i compromís,
iii. la capacitat de fer anàlisis creatius i desenvolupar paradigmes generatius,
iv. organitzar-se i relacionar-se socialment i
v. habilitats i mètodes de gestió de la informació i el coneiximent.
b. Practicar i integrar aquests procediments, al més acuradament possible.
c. Difondre el Cercle i llurs activitats. Estudiar “protocols de reproducció” dels cercles, com cèl.lules autònomes. Produïr materials pels media (llibres, radio…). Popularitzar llurs plantejaments, permetre la difusió dels materials produïts pel Cercle.

Mitjans i estratègia

1. Estratègia.
a. L’activitat principal és el taller: sessions on es treballa amb un o més enfocaments, tècniques o continguts específics.
b. Amb el treball individual son els dos mitjans principals.
c. Difondre materials de qualitat als media, que prestigien el Cercle. Així mateix, tindre cura del que es fa en nom del Cercle.
d. Explorar les possibilitats que ofereix internet (penjar continguts, convocar, fòrums, P2P, entorns virtuals, xats…)
e. Qualsevol plagi, contagi o similitud(agi ) de plantejaments podrem considerar-lo un èxit col.lectiu.
f. Quan es tinguen els mitjans, plantejar campanyes de difusió en població marginada o amb dificultats.
g. Mesura dels resultats i reajustament dels procediments i estratègies.

2. Mitjans: en principi, comptem amb dues “Cases d’Estudi”, espais on es poden desenvolupar les activitats. En poc temps tindrem una pàgina web. Com a “capital intel.lectual”, junt al que sabem fer cadascú, demanarem a especialistes en determinats camps que ens ensenyen. Qualsevol membre pot proposar i organitzar una activitat, sempre que concorde amb els propòsits del Cercle.

Notes
1: té dos sentits, un “trans- horitzontal”, en el sentit de que siga un invent assimilable pel màxim ventall de cultures, idiosincràcies i tradicions; i un “trans- horitzontal”, afavorit per l’anterior, que fa referència a que les persones tinguen la seua identitat i valors més enllà de les circumstàncies socials.
2: Breument, floculada fa referència a “organitzada entorn a multitud de microsocietats: associacions, comunitats, cooperatives…”. Al meu blog, http://psicopoatildeum.blog.ijijiji.com/ hi ha una descripció amb més detall.

Acció indirecta

Administrador — Fri, 02 Feb 2007 15:23:12 +0000

Per millorar la situació en què vivim, per fer una societat més lliure i més responsable, respectuosa, solidària, compromesa amb els reptes col.lectius, no hi ha prou amb decrets, lleis, manifestacions, campanyes d’açò i d’allò… Es fa necessari que no unes poques, sinó milions de persones realitzen una profunda transformació creativa del que fan, i sobretot, de qui creuen ser. Difícil…?

Hi ha un conte de Nasrudín que sovint es conta com a acudit. El cas és que Nasrudín estava donant voltes solta la llum d’un fanal del carrer, escorcollant minuciosament el terra. Un amic va passar per allà i li va preguntar:
- Què busques?
- Ai, les claus de casa, que m’han caigut.
I l’amic va ajudar-lo a buscar les claus perdudes. Vingué una veina, i una altra, i un sereno, i els cinc ja no cabien donant voltes allà baix del rodal de llum. Fart, el sereno va preguntar:
- Escolte, segur que ha perdut les claus ací?
- Bé, no, en realitat m’han caigut allà lluny, a l’entrada del poble.
Clar, les veines i el sereno i l’amic se’l volien menjar.
- Com, i perquè estem buscant ací?
Nasrudín, molt digne, els va donar l’explicació:
- Tranquilitzeu-vos: Ací hi ha més llum, les trobarem abans!!

També es diu que a la naturalesa, el camí més curt rarament és la línia recta.

Ahir, heroicament, vàrem apagar les llums de casa cinc minuts per exigir als nostres governants que facen alguna cosa.
Si no estiguerem mediatitzats per la cultura de la culpabilització, i
els límits del que creiem que és o no possible, probablement se’ns
faria clara la vertadera dimensió del problema: hi ha una massa que no
està en condicions de responsabilitzar-se de construïr la seua pròpia
cultura, els seus propis valors i metes. En compte d’aixó, escollim a
algú que se’n responsabilitze, mal o bé. Els poderosos ho són en la
mesura que les altres no sabem exercir la nostra àrea natural
de poder. Es poden fer moltes voltes, però res pot eludir la qüestió
principal, de la qual són deutores i símptoma els grans reptes que
enfronta la humanitat: les persones encara hem d’aprendre a elevar,
dignificar la vida que tenim, traure el màxim suc del cervell, aprendre
a relacionar-se, a construir realitats. I això és una faena ingent,
però com deia Picasso, “cuando me dicen que soy demasiado viejo para
hacer algo, me doy prisa en empezar”.

La forma de treball del Cercle d’Estudi és indirecta en dos sentits: primer, no ens enfoquem preferentment en resoldre situacions urgents, sinó en cultivar habilitats, disposicions i perspectives que permeten enfocar creativament i efectiva els problemes.
Segon, en quant a les tècniques, la qualitat comú de totes elles és que rarament ens centrem en continguts específics, sino que estan pensades per afavorir el pensament, vivències i decisions lliures. El Cercle busca crear una metaideologia: ni el peix ni la canya, sinó aprendre a fer canyes de peixcar.